(10 de maig / 20 de juny 2004)
1.- Sucosos regalims ressegueixen les seves cuixes... Estirada de cara al coixí es disposa a ser sorpresa pel seu membre... Està tensa, es gira vers ell suplicant que la faci volar molt lluny i molt alt... La penetració és profunda però plàcida, no hi ha dolor, no hi ha molèstia.... Sent com entra dins seu, suaument, li besa al coll, busca els seus pits amb ambdues mans. Amb un gest violent però controlat fa que es giri oferint-li el seu deliciós coll.
Cada penetració va seguida d'una mossegada. Els seus gemecs queden muts... Ell comença a llepar-li tot el cos, encara sobre seu. Ella s'aparta. Cara a cara segueixen explorant-se. Li besa el pit, succionant la seva pell com si fos l’apat més deliciós... Vol fer-lo encongir de plaer...
Per sorpresa el cavalca, asseguda sobre seu. El cap enrera. Ell li acarona l'esquena, acompanya el seu cos i l'apreta contra seu per fer-la entrar... Són dues bèsties dolces amanyagades per l’amor i entregades al plaer. És un moment que havíen desitjat secretament.
2.- Avui sembla un dia com qualsevol altre, però ella sap que no serà així. Vol deslliurar-se de la seva buidor, saciar la set. Es fa convidar. La foscor neixent l’acompanya i li dóna forces per fer-ho realitat. Demana ser portada a un lloc tranquil, a recer de mirades que la puguin incomodar. S’endinsen caminant per un bosc, a la llum del sol ponent. És una imatge innocent que recorda altres moments. Ell ja s’ha adonat que no és la mateixa de sempre...
S’atura després de molt caminar. Potser cansada perquè fèia pujada i el terreny era més aviat pedregós, és esgotador arribar a aquesta alçada on la natura delata que no tothom té la voluntat d’arribar fins allà... Inicien el seu joc de sempre però aquesta vegada la roba la molesta i es comença a despullar...
3.- S’ha promés que aquesta vegada serà més atrevida i no l’aturarà. El fred hivernal ha espantat qualsevol ésser humà possible. Ja és de nit. Estan còmodes, l’exterior no els pot agredir. Ella sent com crema el desig, el vol encendre al saber que avui té permís. Se li ofereix sencera, sense límits, entregada amb amor. Només així la pot ajudar. És quan s’acaba de convèncer que ell no ha mentit mai, que no fanfarronejava com tants altres...
Se sent satisfeta, molt feliç. No sap quan de temps han estat estimant-se, no li importa. Per segona vegada s’ha sentit completament extasiada, arribant amb ell fins al final. Els records de la seva mítica nit única rebroten més que mai... Ha sigut tant dolç, tant tendre, tant semblant....
dimecres, 2 de desembre del 2009
dissabte, 7 de novembre del 2009
Lliçó vital
Cada vegada que quedo amb la Olaia és una sotragada emocional que em desperta i m'activa. Estava preparada pel de sempre, escoltar les seves batalles sexuals, els seus jocs, les seves aventures. Però va ser ella qui em va fer parlar a mi. De fet és una de les poques persones amb qui puc parlar de tot, sense tabús ni judicis morals... La conversa, per molt que fos jo qui parlés, era sobre el de sempre: homes, amor i sexe.
A mig cafè em vaig adonar que compartir amb la Olaia els meus mals de caps era donar-los-hi la volta, reduir-los a la mínima expressió. No necessitava psicòlegs. Ella s’ho passava bé veient com em complicava la vida preocupant-me pels pitjors moments en comptes de viure gaudint dels millors moments. Era com recuperar allò que havia oblidat per culpa de preocupacions supèrflues, tornar-me a descobrir, en definitivament, recuperar el meu poder....
Ho confesso, si la Olaia i jo som tan amigues és perquè, en el fons, no som tan diferents com sembla a simple vista I això és el que li vaig dir al acabar de parlar.
Em va agafar la mà, em va mirar fixament amb expressió molt seriosa i només va dir una paraula: VIU. Vaig entendre de seguida què volia dir. Les dues compartíem els secrets d’un submón que no tothom pot comprendre i no em va costar gens interpretar tot el que significava aquella simple paraula.
Viu i atreveix-te a gaudir de la vida...
A mig cafè em vaig adonar que compartir amb la Olaia els meus mals de caps era donar-los-hi la volta, reduir-los a la mínima expressió. No necessitava psicòlegs. Ella s’ho passava bé veient com em complicava la vida preocupant-me pels pitjors moments en comptes de viure gaudint dels millors moments. Era com recuperar allò que havia oblidat per culpa de preocupacions supèrflues, tornar-me a descobrir, en definitivament, recuperar el meu poder....
Ho confesso, si la Olaia i jo som tan amigues és perquè, en el fons, no som tan diferents com sembla a simple vista I això és el que li vaig dir al acabar de parlar.
Em va agafar la mà, em va mirar fixament amb expressió molt seriosa i només va dir una paraula: VIU. Vaig entendre de seguida què volia dir. Les dues compartíem els secrets d’un submón que no tothom pot comprendre i no em va costar gens interpretar tot el que significava aquella simple paraula.
Viu i atreveix-te a gaudir de la vida...
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Torna la Olaia!!
Hello!!La Olaia ha tornat...
Un SMS breu però molt concís. La nostra viatgera, la nostra aventurera, la nostra exploradora sexual acabava de tornar d’una de les seves escapades a ves a saber on!! Sabia que tindria un mail de benvinguda, serà com és, però mima a la seva gent.
Hola, com pots comprovar ja he tornat!!
I per estrany que et pugui semblar, venint de mi, aquesta vegada he conegut un home però no m’hi he embolicat
[coi Olaia, no sembles tu, què ha passat?]
He conegut un home dels d’abans: educat, correcte, galant, detallista, sincer, divertit.... i ara et preguntaràs perquè no me l’he repassat oi? Doncs mira, sincerament, l’he trobat súper bufó, molt cuco, és una cabra boja però amb molt de seny. És persona de vida sana i per estrany que et sembli durant aquests dies mai hem parlat de sexe. Sí noia, em dec estar fent gran o estaré cansada de borinots bocamolls amb poc cervell. És un historiador, sí, una home de cultura, amb mil històries per explicar. Un apassionat de l’art, animal de concerts i d’exposicions. He après molt, sobretot de temes que mai cap home m’havia mostrat abans. Per tant, he decidit ser passiva, escoltar, observar i gaudir d’una gran lliçó... El coneixia tothom allà on anàvem, a cada moment saludava algú, la gent ens parava pel carrer!! Suposo que la seva bondat l’ha convertit en un personatge estimat, que es fa estimar, però no desitjar. Ni una insinuació, ni una broma, ni un comentari picant, res, zero, nul, out.
[Ja,segur que és gay...]
Si no fos perquè em parlava de dones pensaria el mateix que tothom... no, no és homosexual. Però no és llatí ni mediterrani i potser per això és més fred, més pausat, més prudent, més formal. Em vaig sentir com una reina, amunt i avall amb ell fent-me de guia, presentant-me mil amics, ensenyant-me mil racons, botigues, carrers... una meravella. Potser he tornat abans del que és normal, però no pas perquè m’avorrís al seu costat. És un home molt “naïf”, per anomenar-lo d’alguna manera. No m’hi veig despullada a sobre (o sota) seu, simplement. Té molt d’encant però sabria greu perdre aquesta visió tan innocent que tinc d’ell, em diverteix massa i seria com espatllar un encanteri, com embrutar un conte de fades, com profanar un lloc sagrat, com pervertir un àngel.
[Olaia, te n’has penjat i per això no vols ...]
Potser m’he penjat de la seva innocència, és molt graciós trobar un home que no et mira amb desig, que no et baveja l’escot, que no intenta seduir-te per tastar el filet... M’ha ofert una habitació a casa seva, però tenia l’hotel pagat i com que em conec també he volgut evitar el que hauria intentat amb més hores d’intimitat...
Em va acompanyar fins a l’aeroport i allí em va donar la seva targeta per si mai tornava a aquelles terres. Qui sap, volar fins allà no és ni pesat ni car. A més, m’agrada molt el paisatge i té l’oceà a 4 passes.
[Definitivament tanta pluja i tant dia gris li han apagat la libido!! Sinó no hi trobo cap altra explicació!! Saps què, vaig a trucar-la, per quedar i fer un cafè dels nostres, l’he de veure amb els meus propis ulls, no sigui que m’hagin canviat l’amiga!!]
Sembla mentida que encara quedin homes com ell. Quina diferència comparat amb els que ja coneixes!! Gaudir de la seva innocent i inofensiva companyia ja ha estat un gran plaer en si, no calia res més...
Deixa'm desfer l'equipatge i recuperar-me del canvi d'hora. Ja et trucaré per ensenyar-te les fotos.
Petonets,
Olaia
[Quina decepció s'emportaran els qui s’esperaven la història de sempre!! Ets única, Olaia!!]
Un SMS breu però molt concís. La nostra viatgera, la nostra aventurera, la nostra exploradora sexual acabava de tornar d’una de les seves escapades a ves a saber on!! Sabia que tindria un mail de benvinguda, serà com és, però mima a la seva gent.
Hola, com pots comprovar ja he tornat!!
I per estrany que et pugui semblar, venint de mi, aquesta vegada he conegut un home però no m’hi he embolicat
[coi Olaia, no sembles tu, què ha passat?]
He conegut un home dels d’abans: educat, correcte, galant, detallista, sincer, divertit.... i ara et preguntaràs perquè no me l’he repassat oi? Doncs mira, sincerament, l’he trobat súper bufó, molt cuco, és una cabra boja però amb molt de seny. És persona de vida sana i per estrany que et sembli durant aquests dies mai hem parlat de sexe. Sí noia, em dec estar fent gran o estaré cansada de borinots bocamolls amb poc cervell. És un historiador, sí, una home de cultura, amb mil històries per explicar. Un apassionat de l’art, animal de concerts i d’exposicions. He après molt, sobretot de temes que mai cap home m’havia mostrat abans. Per tant, he decidit ser passiva, escoltar, observar i gaudir d’una gran lliçó... El coneixia tothom allà on anàvem, a cada moment saludava algú, la gent ens parava pel carrer!! Suposo que la seva bondat l’ha convertit en un personatge estimat, que es fa estimar, però no desitjar. Ni una insinuació, ni una broma, ni un comentari picant, res, zero, nul, out.
[Ja,segur que és gay...]
Si no fos perquè em parlava de dones pensaria el mateix que tothom... no, no és homosexual. Però no és llatí ni mediterrani i potser per això és més fred, més pausat, més prudent, més formal. Em vaig sentir com una reina, amunt i avall amb ell fent-me de guia, presentant-me mil amics, ensenyant-me mil racons, botigues, carrers... una meravella. Potser he tornat abans del que és normal, però no pas perquè m’avorrís al seu costat. És un home molt “naïf”, per anomenar-lo d’alguna manera. No m’hi veig despullada a sobre (o sota) seu, simplement. Té molt d’encant però sabria greu perdre aquesta visió tan innocent que tinc d’ell, em diverteix massa i seria com espatllar un encanteri, com embrutar un conte de fades, com profanar un lloc sagrat, com pervertir un àngel.
[Olaia, te n’has penjat i per això no vols ...]
Potser m’he penjat de la seva innocència, és molt graciós trobar un home que no et mira amb desig, que no et baveja l’escot, que no intenta seduir-te per tastar el filet... M’ha ofert una habitació a casa seva, però tenia l’hotel pagat i com que em conec també he volgut evitar el que hauria intentat amb més hores d’intimitat...
Em va acompanyar fins a l’aeroport i allí em va donar la seva targeta per si mai tornava a aquelles terres. Qui sap, volar fins allà no és ni pesat ni car. A més, m’agrada molt el paisatge i té l’oceà a 4 passes.
[Definitivament tanta pluja i tant dia gris li han apagat la libido!! Sinó no hi trobo cap altra explicació!! Saps què, vaig a trucar-la, per quedar i fer un cafè dels nostres, l’he de veure amb els meus propis ulls, no sigui que m’hagin canviat l’amiga!!]
Sembla mentida que encara quedin homes com ell. Quina diferència comparat amb els que ja coneixes!! Gaudir de la seva innocent i inofensiva companyia ja ha estat un gran plaer en si, no calia res més...
Deixa'm desfer l'equipatge i recuperar-me del canvi d'hora. Ja et trucaré per ensenyar-te les fotos.
Petonets,
Olaia
[Quina decepció s'emportaran els qui s’esperaven la història de sempre!! Ets única, Olaia!!]
diumenge, 11 d’octubre del 2009
Per sempre amb nosaltres!!
Has marxat, ens has deixat,
has començat un nou viatge sense nosaltres, els teus amics.
Però vas tenir temps per ajuntar-nos, per presentar-nos...
Sense tu som un menys, però gràcies a tu hem conegut més d'una bona amistat.
Sempre estaràs entre nosaltres, entre els teus amics, en el nostre record.
dilluns, 28 de setembre del 2009
Amigues...
Saps, per molt que a estones t'hagi envejat m'he adonat que necessito una comunicació, una relació més sòlida.
Sóc incapaç d'estar fent equilibris en una corda fluixa. En canvi tu sempre voltes amunt i avall, sense tenir un demà. Però jo no puc estar sense un "demà" pel que lluitar, és la meva motivació. Si el perdo, què em queda? On trobo el sentit de la meva vida, de la meva existència? Potser és perquè, de cop i volta, m'importa massa allò que la vida m'ha regalat i, com que és poc però de molt valor, m'he proposat conservar-ho, fer-ho crèixer i no jugar-me-la per un plaer fugaç, més buit que ple, per alguna cosa que no és res.
Si fos més freda, més superficial, més bona actriu i menys honesta segur que podria ser com ets tu. Però sóc així, i no podria viure anant contra la meva natura. Et costarà d'entendre després de les incomptables nits de festa juntes en les que jo també saltava fent equilibris. Potser pensaràs que m'he fet "gran", que m'he tornat "avorrida", que m'he deixat "atrapar", que ja no tinc valor per fer com tu. Pensa el què vulguis, m'importa un rave la teva opinió perquè no és res per a mi, no forma part de la meva realitat sinó de la teva.
Podem continuar com amigues o dir que simplement ens coneixem des de fa temps. Només és qüestió de respecte i de saber valorar l'amistat. Si jo t'importo tant com tu a mi sé que no em giraràs la cara, i malgrat anar per un altre camí sempre formaràs part de mi i trobararem un dia, un moment, per recordar juntes i riure'ns del nostre passat compartit.
I ara vola com tu sempre has fet, amb gràcia, amb seducció. Quan se't cremin les ales jo estaré aquí per eixugar les teves llàgrimes i escoltar els teus planys. Però no em demanis que faci el mateix que tu, que visqui la vida com la vius tu, ja no puc ni ho vull. Sé que tampoc et puc fer veure el que he vist ni ensenyar-te tot el que sé... No ho entendries, seria parlar-te en un idioma desconegut.
Camina lliure fent el teu camí, només així es pot ser feliç. Viu la teva felicitat i no la abandonis per res ni per ningú.
Una abraçada i fins sempre.
Sóc incapaç d'estar fent equilibris en una corda fluixa. En canvi tu sempre voltes amunt i avall, sense tenir un demà. Però jo no puc estar sense un "demà" pel que lluitar, és la meva motivació. Si el perdo, què em queda? On trobo el sentit de la meva vida, de la meva existència? Potser és perquè, de cop i volta, m'importa massa allò que la vida m'ha regalat i, com que és poc però de molt valor, m'he proposat conservar-ho, fer-ho crèixer i no jugar-me-la per un plaer fugaç, més buit que ple, per alguna cosa que no és res.
Si fos més freda, més superficial, més bona actriu i menys honesta segur que podria ser com ets tu. Però sóc així, i no podria viure anant contra la meva natura. Et costarà d'entendre després de les incomptables nits de festa juntes en les que jo també saltava fent equilibris. Potser pensaràs que m'he fet "gran", que m'he tornat "avorrida", que m'he deixat "atrapar", que ja no tinc valor per fer com tu. Pensa el què vulguis, m'importa un rave la teva opinió perquè no és res per a mi, no forma part de la meva realitat sinó de la teva.
Podem continuar com amigues o dir que simplement ens coneixem des de fa temps. Només és qüestió de respecte i de saber valorar l'amistat. Si jo t'importo tant com tu a mi sé que no em giraràs la cara, i malgrat anar per un altre camí sempre formaràs part de mi i trobararem un dia, un moment, per recordar juntes i riure'ns del nostre passat compartit.
I ara vola com tu sempre has fet, amb gràcia, amb seducció. Quan se't cremin les ales jo estaré aquí per eixugar les teves llàgrimes i escoltar els teus planys. Però no em demanis que faci el mateix que tu, que visqui la vida com la vius tu, ja no puc ni ho vull. Sé que tampoc et puc fer veure el que he vist ni ensenyar-te tot el que sé... No ho entendries, seria parlar-te en un idioma desconegut.
Camina lliure fent el teu camí, només així es pot ser feliç. Viu la teva felicitat i no la abandonis per res ni per ningú.
Una abraçada i fins sempre.
dijous, 24 de setembre del 2009
L'últim glop (amarg)
Destapes la teva cervesa, és la primera que ens prenem junts després de molts anys de confidències. Mentre observo com puja l’espuma blanca penso que és una excel•lent metàfora del què hi va haver entre nosaltres. Mai he tingut clar com anomenar-ho, no em sortia dir-ne amistat perquè no es correspon amb el concepte que en tinc, potser hi vam barrejar massa ingredients fins arribar a espatllar la fórmula original.
Va començar amb efervescència, pujant a tota velocitat, fins acabar vessant-se i evaporant-se en el no res. En vam fer un primer glop, embriagats del nou gust que descobríem, però a mida que buidàvem l’ampolla anàvem trobant matisos diferents, divergències d’opinió malgrat ser dos apassionats de la cervesa en general.
Ara penso, és motiu suficient perquè no puguem anar mai més de copes junts? Si els dos en tenim ganes, què ens ho impedeix? Pensar en el que pugui venir després de la copa (ha de “venir” res més per força, ens hi obliga alguna clàusula?!) o el què ja hi ha d’abans però que un dels dos continua callant tossudament (malgrat l’altre ja ho hagi vist fa estona i es senti part d’una situació estúpida).
No és, precisament, el fum del tabac el culpable de confondre’ns la visió.... com vols entendre-ho si et negues a acceptar-ho? Comença pel principi, rebobina, analitza, dissecciona, investiga, ordena, preocupa’t si de debò t’interessa el tema. Si no és així aleshores estem en una situació diferent.
Sincerament, la vida és tan incontrolable com aquesta espuma. Deixa que flueixi el què hi ha dins teu, aleshores ho podràs assaborir tot amb més plaer. Tens tanta por a embriagar-te i perdre el control d’allò que tant t’esforces en amagar... No et cansa viure així? És com estar a límit de l’orgasme però no arribar-hi mai!!
Mentrestant jo brindo pels qui es preocupen per millorar-ne la recepta i arribar a crear un nou gust, diferent, sorprenent, potser amargant però sempre agradable al bon paladar.
Salut!
Va començar amb efervescència, pujant a tota velocitat, fins acabar vessant-se i evaporant-se en el no res. En vam fer un primer glop, embriagats del nou gust que descobríem, però a mida que buidàvem l’ampolla anàvem trobant matisos diferents, divergències d’opinió malgrat ser dos apassionats de la cervesa en general.
Ara penso, és motiu suficient perquè no puguem anar mai més de copes junts? Si els dos en tenim ganes, què ens ho impedeix? Pensar en el que pugui venir després de la copa (ha de “venir” res més per força, ens hi obliga alguna clàusula?!) o el què ja hi ha d’abans però que un dels dos continua callant tossudament (malgrat l’altre ja ho hagi vist fa estona i es senti part d’una situació estúpida).
No és, precisament, el fum del tabac el culpable de confondre’ns la visió.... com vols entendre-ho si et negues a acceptar-ho? Comença pel principi, rebobina, analitza, dissecciona, investiga, ordena, preocupa’t si de debò t’interessa el tema. Si no és així aleshores estem en una situació diferent.
Sincerament, la vida és tan incontrolable com aquesta espuma. Deixa que flueixi el què hi ha dins teu, aleshores ho podràs assaborir tot amb més plaer. Tens tanta por a embriagar-te i perdre el control d’allò que tant t’esforces en amagar... No et cansa viure així? És com estar a límit de l’orgasme però no arribar-hi mai!!
Mentrestant jo brindo pels qui es preocupen per millorar-ne la recepta i arribar a crear un nou gust, diferent, sorprenent, potser amargant però sempre agradable al bon paladar.
Salut!
dijous, 3 de setembre del 2009
Pescador pescat!!
Sempre havia tingut en la pesca (sense mort) el seu passatemps ideal per desconnectar de les neures que li rondaven pel cap. Aquell dia d’estiu, no massa calorós, era ideal per dedicar-se a una tranquil•la jornada de comunió amb la natura.
El ritual de preparació era ja una rutina familiar. No havia matinat massa, s’havia quedat prou a prop de casa com per poder aprofitar les hores de son. Va deixar el cotxe al lloc habitual però va caminar una mica més del que era normal fins a un parell de revolts d’uns gorgs on s’havia banyat alguna vegada. Potser si es cansava de la canya s’hi arribaria.
Va començar a organitzar tot el parament, amb calma, sense pressa, sense cap companyia humana que el fes sortir de l’estat de trànsit en que anava entrant poc a poc... Encara hipnotitzat va remenar la caixa buscant una nimfa. En va agafar una de color verdós. Estava feta amb un Durex de menta, d’aquells dels que ella li havia parlat amb tanta naturalitat. No va poder evitar recordar la conversa mentre evocava mentalment les seves arrodonides formes i el tacte de la seva fina pell ...
El vadeador de pescador començava a molestar, se sentia engabiat, no podia més, s’havia d’alliberar de la pressió. Frisava rememorant la gran jornada que havien compartit amb la canya entre les mans (primer una, després l’altre de carn...) i sentia la necessitat d’alleugerir. Per buscar un racó més tranquil es va dirigir cap als gorgs. No estava acostumat a aquesta mena de contratempsi volia desfer-se del plàstic per arribar al seu membre, amb tanta mala fortuna que va relliscar i va acabar de cul a l’aigua. Aleshores els va veure, uns metres més amunt un grup de nudistes s’havien aventurat fins el gorg d’accés més fàcil.
Molts homes, poques dones. I de les poques dones encara menys de joves. Per tant no va ser difícil que es fixés en ella. Devia tenir uns 30 anys, d’aspecte sa i despreocupat, era clar que no s’obsessionava per la figura. La seva expressió natural denotava una actitud força més lliberal que la d’ell...
La va estar observant, semblava simpàtica, xerrava i feia broma amb els seus companys de bany, tots i totes de més edat que ella. Era evident que se sentia còmode amb gent més gran, no es mostrava amargada ni agobiada.
Aquesta visió encara va fer créixer encara més la canya d'entre cames i ja no podia aguantar gaire temps; allò apretava i apretava i ell patia i patia... Es va quedar a una distància prudencial dels banyistes i es disposava a entregar-se a la jove que l’havia captivat sense saber ben bé perquè ni com.
Sentint-se a recer de mirades furtives va començar la seva maniobra autoestimulativa tot contemplant aquella la noia fins el moment de l’orgasme, que tirant el cap enrera, va tancar els ulls i va ofegar un gemec que hagués estat massa sonor.
Al tornar a la realitat es va sentir observat, va mirar cap a l’esquerra i amb un gran ensurt va veure la noia que nedava lentament cap a ell amb un somriure que evidenciava el seu delit per l’espectacle contemplat.
-Series capaç de tornar-ho a fer? Em posa molt el teu camuflatge.... i la teva cara de babau!
No va saber com encaixar aquell comentari; era una broma, una crítica? Però l’expressió de la noia revelava que parlava seriosament. S’havia assegut en una roca que sobresortia de l’aigua deixant uns magnífics i generosos pits a la vista, amb uns mugrons petits i rodonets que es mostraven durs i ferms, demanant guerra... L’aigua era més freda del que ell notava.
-No et molestis, tranquil. Ningú més t’ha vist. Era l’única que mirava cap aquí i m’ha cridat l’atenció veure un pescador sense canya... bé, perquè el que tenies entre les mans no era exactament una canya de pescar...
I al acabar de dir això va nedar fins a ell, mai sense apartar els ulls dels seus, fins a situar-se a l’alçada del paquet encara inflat.
-No m’estranya que pateixis, aquí dins has de passar calor. Vols que t’ajudi a estar més fresc, ara que ja t’has refredat?
Amb tota la naturalitat del món va acariciar el seu membre, que encara no s’havia recuperat de la sessió masturbatòria, i el va examinar com qui estudia una rata de laboratori experimental.
-M’agradaria veure què hi ha aquí sota ... Sembla interessant.
Ell, un home de ja quaranta i tants, no es podia creure el què estava passant. D’on havia sortit aquella noia tan sensualment atrevida però a la vegada tan amorosa? Era una nimfa del riu? Potser amb la relliscada s’havia donat un cop i baixava aigües avall inconscient... Però la carícia de les mans d’ella sobre el seu membre evidenciaven que era una fèmina molt molt real i, que a més a més, sabia perfectament què estava fent.
Es va sentir incòmode, no pel què estava passant, sinó perquè ella anava completament nua i sense cap complexe i ell farcit en uns espantosos i horribles pantalons de gorotex que ara li començaven a fer més nosa que abans.
-Perdona’m, és que no sé ... o et vesteixes tu o em despullo jo!!
Ella va riure amb el comentari. Un riure sincer d’aquells que surt de l’ànima.
-Prefereixo que et despullis tu, si no et fa res.
I com qui agafa la mà d’un nen se’l va emportar cap a la riba, a un racó de vegetació prou espessa per donar-los intimitat. I allà va començar pel barret i les ulleres de sol, mentre ell es desfeia del farcit verd tan poc atractiu... Cada mil•límetre de pell que sortia a la llum era rebut amb un petó suau, una llengua juganera que el llepava i mullava. L’estava començant a fer trempar de nou, gemegava sense gosar fer-ho, però aquella era una situació realment excitant.
Un cop en igualtat de condicions ell també va començar a explorar aquell cos que li oferia tan plaer. Va jugar amb els mugrons molls, va llepar les gotes d’aigua dels seus pits, amb les mans va resseguir aquell contorn tan carnós fins arribar a les natxes, a uns malucs dignes de Rubens. Per sorpresa seva el pubis estava rasurat i podia veure amb total facilitat uns llavis golafres ja prou humits per permetre una aproximació digital.... Es va atrevir a començar a masturbar-la i ella va reaccionar encarant-se al bé de déu que ja tornava a estar llest per a l’acció. Renoi, quina boca, quina llengua, quin plaer, quin gustás, si seguia així no tardaria en acabar aviat.
-Para, per favor, estic a punt de rebentar!!
I mentre deia això és maleïa mentalment per portar la caixa plena d’estris de pesca però sense un trist preservatiu!!
-Deixa’m fer, estàs massa nerviós, relaxa’t...
El seu penis el estava totalment erecte, com mai. Aquella nimfa d’aigua dolça l’havia posat molt, molt calent i es mostrava disposada a fer-lo embogir de plaer com només devien saber fer les fades.
Aquell hauria estat un polvo deliciós: l’olor de la vegetació de ribera i el murmuri del riu corrent entre les roques, a l’ombra dels arbres, amb la melodia dels ocells... i la dolça aroma dels seus fluxos aigualits. Llàstima de no haver portat preservatius extres!! Qui s’havia d’imaginar que avui en comptes de pescar el pescarien a ell?!
Li va fer un petó lasciu encara asseguda a sobre seu i es va apartar lentament amb un gemec de plaer.
-Malgrat tot ha estat fantàstic, sempre m’havien atret molt els pescadors i més m’atrauen els homes madurs, amb experiència i bona gana... Acostumes a venir gaire sovint a pescar per aquí? On et puc apuntar el meu número?
Dues setmanes després tornava a començar tot el ritual, aquesta vegada amb preservatius inclosos per poder gaudir millor de les arts d’una noia desinhibida i juganera que li faria companyia durant tot el dia.
Alguna cosa o altra pescarien, si més no es dedicarien a fer mosques junts....
[Per en Guillem, perquè sense ell aquesta història no existiria!!]
El ritual de preparació era ja una rutina familiar. No havia matinat massa, s’havia quedat prou a prop de casa com per poder aprofitar les hores de son. Va deixar el cotxe al lloc habitual però va caminar una mica més del que era normal fins a un parell de revolts d’uns gorgs on s’havia banyat alguna vegada. Potser si es cansava de la canya s’hi arribaria.
Va començar a organitzar tot el parament, amb calma, sense pressa, sense cap companyia humana que el fes sortir de l’estat de trànsit en que anava entrant poc a poc... Encara hipnotitzat va remenar la caixa buscant una nimfa. En va agafar una de color verdós. Estava feta amb un Durex de menta, d’aquells dels que ella li havia parlat amb tanta naturalitat. No va poder evitar recordar la conversa mentre evocava mentalment les seves arrodonides formes i el tacte de la seva fina pell ...
El vadeador de pescador començava a molestar, se sentia engabiat, no podia més, s’havia d’alliberar de la pressió. Frisava rememorant la gran jornada que havien compartit amb la canya entre les mans (primer una, després l’altre de carn...) i sentia la necessitat d’alleugerir. Per buscar un racó més tranquil es va dirigir cap als gorgs. No estava acostumat a aquesta mena de contratempsi volia desfer-se del plàstic per arribar al seu membre, amb tanta mala fortuna que va relliscar i va acabar de cul a l’aigua. Aleshores els va veure, uns metres més amunt un grup de nudistes s’havien aventurat fins el gorg d’accés més fàcil.
Molts homes, poques dones. I de les poques dones encara menys de joves. Per tant no va ser difícil que es fixés en ella. Devia tenir uns 30 anys, d’aspecte sa i despreocupat, era clar que no s’obsessionava per la figura. La seva expressió natural denotava una actitud força més lliberal que la d’ell...
Aquesta visió encara va fer créixer encara més la canya d'entre cames i ja no podia aguantar gaire temps; allò apretava i apretava i ell patia i patia... Es va quedar a una distància prudencial dels banyistes i es disposava a entregar-se a la jove que l’havia captivat sense saber ben bé perquè ni com.
Sentint-se a recer de mirades furtives va començar la seva maniobra autoestimulativa tot contemplant aquella la noia fins el moment de l’orgasme, que tirant el cap enrera, va tancar els ulls i va ofegar un gemec que hagués estat massa sonor.
Al tornar a la realitat es va sentir observat, va mirar cap a l’esquerra i amb un gran ensurt va veure la noia que nedava lentament cap a ell amb un somriure que evidenciava el seu delit per l’espectacle contemplat.
-Series capaç de tornar-ho a fer? Em posa molt el teu camuflatge.... i la teva cara de babau!
No va saber com encaixar aquell comentari; era una broma, una crítica? Però l’expressió de la noia revelava que parlava seriosament. S’havia assegut en una roca que sobresortia de l’aigua deixant uns magnífics i generosos pits a la vista, amb uns mugrons petits i rodonets que es mostraven durs i ferms, demanant guerra... L’aigua era més freda del que ell notava.
-No et molestis, tranquil. Ningú més t’ha vist. Era l’única que mirava cap aquí i m’ha cridat l’atenció veure un pescador sense canya... bé, perquè el que tenies entre les mans no era exactament una canya de pescar...
I al acabar de dir això va nedar fins a ell, mai sense apartar els ulls dels seus, fins a situar-se a l’alçada del paquet encara inflat.
-No m’estranya que pateixis, aquí dins has de passar calor. Vols que t’ajudi a estar més fresc, ara que ja t’has refredat?
Amb tota la naturalitat del món va acariciar el seu membre, que encara no s’havia recuperat de la sessió masturbatòria, i el va examinar com qui estudia una rata de laboratori experimental.
-M’agradaria veure què hi ha aquí sota ... Sembla interessant.
Ell, un home de ja quaranta i tants, no es podia creure el què estava passant. D’on havia sortit aquella noia tan sensualment atrevida però a la vegada tan amorosa? Era una nimfa del riu? Potser amb la relliscada s’havia donat un cop i baixava aigües avall inconscient... Però la carícia de les mans d’ella sobre el seu membre evidenciaven que era una fèmina molt molt real i, que a més a més, sabia perfectament què estava fent.
Es va sentir incòmode, no pel què estava passant, sinó perquè ella anava completament nua i sense cap complexe i ell farcit en uns espantosos i horribles pantalons de gorotex que ara li començaven a fer més nosa que abans.
-Perdona’m, és que no sé ... o et vesteixes tu o em despullo jo!!
Ella va riure amb el comentari. Un riure sincer d’aquells que surt de l’ànima.
-Prefereixo que et despullis tu, si no et fa res.
I com qui agafa la mà d’un nen se’l va emportar cap a la riba, a un racó de vegetació prou espessa per donar-los intimitat. I allà va començar pel barret i les ulleres de sol, mentre ell es desfeia del farcit verd tan poc atractiu... Cada mil•límetre de pell que sortia a la llum era rebut amb un petó suau, una llengua juganera que el llepava i mullava. L’estava començant a fer trempar de nou, gemegava sense gosar fer-ho, però aquella era una situació realment excitant.
Un cop en igualtat de condicions ell també va començar a explorar aquell cos que li oferia tan plaer. Va jugar amb els mugrons molls, va llepar les gotes d’aigua dels seus pits, amb les mans va resseguir aquell contorn tan carnós fins arribar a les natxes, a uns malucs dignes de Rubens. Per sorpresa seva el pubis estava rasurat i podia veure amb total facilitat uns llavis golafres ja prou humits per permetre una aproximació digital.... Es va atrevir a començar a masturbar-la i ella va reaccionar encarant-se al bé de déu que ja tornava a estar llest per a l’acció. Renoi, quina boca, quina llengua, quin plaer, quin gustás, si seguia així no tardaria en acabar aviat.
-Para, per favor, estic a punt de rebentar!!
I mentre deia això és maleïa mentalment per portar la caixa plena d’estris de pesca però sense un trist preservatiu!!
-Deixa’m fer, estàs massa nerviós, relaxa’t...
El seu penis el estava totalment erecte, com mai. Aquella nimfa d’aigua dolça l’havia posat molt, molt calent i es mostrava disposada a fer-lo embogir de plaer com només devien saber fer les fades.
Aquell hauria estat un polvo deliciós: l’olor de la vegetació de ribera i el murmuri del riu corrent entre les roques, a l’ombra dels arbres, amb la melodia dels ocells... i la dolça aroma dels seus fluxos aigualits. Llàstima de no haver portat preservatius extres!! Qui s’havia d’imaginar que avui en comptes de pescar el pescarien a ell?!
Li va fer un petó lasciu encara asseguda a sobre seu i es va apartar lentament amb un gemec de plaer.
-Malgrat tot ha estat fantàstic, sempre m’havien atret molt els pescadors i més m’atrauen els homes madurs, amb experiència i bona gana... Acostumes a venir gaire sovint a pescar per aquí? On et puc apuntar el meu número?
Dues setmanes després tornava a començar tot el ritual, aquesta vegada amb preservatius inclosos per poder gaudir millor de les arts d’una noia desinhibida i juganera que li faria companyia durant tot el dia.
Alguna cosa o altra pescarien, si més no es dedicarien a fer mosques junts....
[Per en Guillem, perquè sense ell aquesta història no existiria!!]
dimarts, 1 de setembre del 2009
Mulla'm
Mulla'm amb la teva mirada,
excita'm sense tocar-me,
somriu-me en silenci, profundament...
Omple'm el front de perles suades.
Estudia el tacte de la meva pell,
explora'm, centímetre a centímetre, lentament...
Deixa'm tastar-te, deixa'm conèixer.
Gaudeix del moment.
No pensis, no et preocupis: només sent...
excita'm sense tocar-me,
somriu-me en silenci, profundament...
Omple'm el front de perles suades.
Estudia el tacte de la meva pell,
explora'm, centímetre a centímetre, lentament...
Deixa'm tastar-te, deixa'm conèixer.
Gaudeix del moment.
No pensis, no et preocupis: només sent...
divendres, 28 d’agost del 2009
Desafiant l'Olaia
El va mirar directe als ulls, cara a cara, amb aquella mirada que té ella i que fa por trobar-la...
- Tens una oportunitat única i seràs tan covard de deixar-te-la perdre? O el que realment et fa por és que et pengis tu de mi i no al revés, que és el que realment t'agradaria i voldries?
Aquell dia vaig aprendre una gran lliçó: Les dones ja no esperen creuades de cames que arribi un príncep blau i les alliberi dels seus complexes...
Ara som els homes els qui estem carregats de complexes i ens acollonim davant d'una dona que no s'espera creuada de cames!!
- Tens una oportunitat única i seràs tan covard de deixar-te-la perdre? O el que realment et fa por és que et pengis tu de mi i no al revés, que és el que realment t'agradaria i voldries?
Aquell dia vaig aprendre una gran lliçó: Les dones ja no esperen creuades de cames que arribi un príncep blau i les alliberi dels seus complexes...
Ara som els homes els qui estem carregats de complexes i ens acollonim davant d'una dona que no s'espera creuada de cames!!
dimarts, 25 d’agost del 2009
Per què sempre...?
Per què sempre ens hem d’amagar si només som dos bons amics?
Perquè estem refent les nostres inestables vides i només som una inestabilitat més en la vida de l’altre; un regal, una “sorpresa”, un “retrobament” que ens motiva i ens dóna força per seguir endavant.
Els seus llavis es van fondre i s’abraçaven desesperadament, com no volent despertar d’un somni que els duria a l’imperfecte crua realitat. S’aferraven a aquella ànima bessona que els feia sentir vius, capaços de capgirar tota la seva trista existència.
Aquell moment ho era tot i no era res. Era una dolça delícia que mai s’havia de convertir en el pitjor malson ...
dimecres, 12 d’agost del 2009
Un cafè amb la meva amiga Olaia...
No em diguis “puta”, mai cobro pels meus serveis, són favors que faig als amics. Intercanviem plaer, els ensenyo com tornar boges a les dones.
No és culpa meva que sempre vulguin repetir experiència amb la mateixa... Així aprenen encara més i quan et trobis amb un d’ells em donaràs les gràcies i tu també voldràs repetir experiència amb el mateix...
Sóc bona, eh!! Ho vols provar?
Vaig respondre unes hores després...
Tinc dues pedretes sobre els meus pits; normalment en diria mugrons però ara estan tan durs i rodons....
Puc dir que mai m’ho havia passat tan bé!!
dissabte, 8 d’agost del 2009
Tarda de calor...
Llegeixo per fugir dels meus pensaments. M’evadeixo tant que ja no recordo on ets. Obres la porta, estripes un tros de paper, el poses de punt de llibre i me l’arrenques de les mans. Parlant sense paraula, cantant una cançó sense nom, m’aixeques del sofà i em portes a l’habitació. Abans que pugui reaccionar ja m’has tret la poca roba que porto contra la calor i tu també ets ràpid en mostrar-me el teu cos.
Maduixes, vi... les nostres olors. No cal parlar, la teva mirada ho diu tot. Divertit t’adones que m’ha sorprès la situació i que m’agrada el joc. La llengua comença a resseguir els plecs més íntims del meu cos. Cada gemec ens tensa més, encén el foc.
Sabem com acabarà això, encara que sempre fem broma que l’estiu no acompanya...
En tinc tantes ganes, em ve tan de gust que m’abandono a la sensació. Només em concentro a gaudir de cada segon. Vaivé de passió, ets tan bo, em coneixes molt. Els dits polzes apressant el botó... Si fos home tindria una erecció.
Em mullo com una tempesta i tu no en tens prou. Algú truca la porta del país més tou.... Vestit per a l’ocasió, avui l’escullo jo. Amb color, amb olor.
Tan dolç i manyac que ets sempre, et transformes de cop. Em vols ensenyar fins on arribes, a poc a poc, controlant la respiració, sense explotar abans d’hora, fent-me retorçar un altre cop. Ja no sé si sóc gran o petita, he perdut el meu jo... El món s’atura, som un sol cos.
Em prens amb força per despertar-me de les preocupacions, com dient-me “deixa als altres, aquí estic jo”. I t’ho agraeixo, agraeixo la teva passió, la teva determinació. Dolç, tendre i a la vegada salvatge, fort.
No podria estar millor, em quedaria enganxada a la teva suor. Malgrat la dutxa et duré dins del cor...
I mentrestant me’n ric d’un que sé jo.
Maduixes, vi... les nostres olors. No cal parlar, la teva mirada ho diu tot. Divertit t’adones que m’ha sorprès la situació i que m’agrada el joc. La llengua comença a resseguir els plecs més íntims del meu cos. Cada gemec ens tensa més, encén el foc.
Sabem com acabarà això, encara que sempre fem broma que l’estiu no acompanya...
En tinc tantes ganes, em ve tan de gust que m’abandono a la sensació. Només em concentro a gaudir de cada segon. Vaivé de passió, ets tan bo, em coneixes molt. Els dits polzes apressant el botó... Si fos home tindria una erecció.
Em mullo com una tempesta i tu no en tens prou. Algú truca la porta del país més tou.... Vestit per a l’ocasió, avui l’escullo jo. Amb color, amb olor.
Tan dolç i manyac que ets sempre, et transformes de cop. Em vols ensenyar fins on arribes, a poc a poc, controlant la respiració, sense explotar abans d’hora, fent-me retorçar un altre cop. Ja no sé si sóc gran o petita, he perdut el meu jo... El món s’atura, som un sol cos.
Em prens amb força per despertar-me de les preocupacions, com dient-me “deixa als altres, aquí estic jo”. I t’ho agraeixo, agraeixo la teva passió, la teva determinació. Dolç, tendre i a la vegada salvatge, fort.
No podria estar millor, em quedaria enganxada a la teva suor. Malgrat la dutxa et duré dins del cor...
I mentrestant me’n ric d’un que sé jo.
dimecres, 5 d’agost del 2009
Regal de comiat
Els dits recorrien l’esquena amb un lleuger contacte. La carícia, gairebé imperceptible, era la més suau que mai havia notat la seva pell. Cada moviment era un calfred i cada calfred era un nou plaer.
El tacte, la dolça olor, les seves respiracions, la hipnòtica música balcànica de fons.... li estava agradant massa, tenia por de perdre de vista el món, de trobar-se en una altra dimensió, de sentir-se vulnerable, de donar-se del tot. Estava pres d’una embriagador sensació i es deixava fer tot lluitant contra els seus propis pensaments. Estava desemparat, totalment a les seves mans, sabent que podia llegir el que passava per la seva ment.
Li va demanar que es girés. Era conscient de la seva excitació, dels esforços que estava fent per no perdre el control. Però les mans destres, avui tan èlfiques i malèfiques, van recórrer el seu pit, poc a poc... Una llengua humida i lleugera va començar a jugar amb un mugró i després l’altre, amb molta precisió; només uns segons que li van eriçar tot el cos.
Ja no era persona, ja no recordava què era. La boca, els llavis, la llengua... Van seguir fent camí, mai amb pressa, pujant i baixant, mossegant i llepant, rellepant i mossegant, avall més avall, sempre baixant... Sentia el desig d'esclatar, de deixar-se anar; havia descobert quin seria el destí final i no sabia si podria aguantar.
Li estava agradat molt, massa, hauria suplicat “prou”. Si ho tornava a tastar no estava convençut de poder oblidar. Si pensava, callava, i callant els llavis carnosos treballaven amb llibertat i la llengua el feia esclau del seu propi plaer.
Precisament allò era el que més li agradava. Res el posava tant a cent i realment en sabia, ho sabia fer molt bé; mmmmmmmmmmmmmmmh, que bo, molt bo.... Pujar, baixar, llepar; baixar, pujar, llepar. I sense poder-la mirar.
Un dit traïdor s’escapà cap a darrera. Ara ja estava perdut del tot. Era precisament per això que s’havia esforçat tant en esquivar i evitar aquest moment. Li estava agradant massa com per viure esperant una repetició, com per viure amb l’incertesa de no saber quan tornaria a sentir tanta excitació.
Res li feia tanta por com ser pressa d’aquella sensació tan plaent i que no podia controlar. Si no era qui conduïa la situació, es sentia exposat a enfrontar la veritat: era la millor dona amb qui havia estat però era la dona amb qui no podia estar.
I ell no la volia desitjar, no la volia estimar, no es volia deixar atrapar pel seu encís, pel seu encant.
***************************
Ho va fer tant bé com va saber, estava especialment inspirada. Tot al seu favor, la lluna, els astres, la màgia de les olors i els colors. Havia esperat molt. S’havia preparat a consciència sabent que seria la única ocasió i, de fet, només hi hauria aquesta si a ell no el movia el cor. Era per ensenyar-li, per demostrar-li, que no es pot reprimir una sensació ni evitar la seva acció. Autoncontrol és ser capaç de gaudir-ne.
I donar l’esquena senyal de por.
Sense haver-lo tingut l’havia fet seu, per sempre. Doncs ella era capaç de ser al seu pensament i viatjar al seu interior, no calia que li digués res. Sabia perfectament que mai deixaria de tenir-li por. I un home que li té por mai és prou home per fer-la sentir millor.
Que fàcil hauria estat un tracte negociador. Tenir un àngel protector...
Que fàcil era jugar a ser com ell: un dimoni seductor...
Tu tens banyes; jo agulló.
El tacte, la dolça olor, les seves respiracions, la hipnòtica música balcànica de fons.... li estava agradant massa, tenia por de perdre de vista el món, de trobar-se en una altra dimensió, de sentir-se vulnerable, de donar-se del tot. Estava pres d’una embriagador sensació i es deixava fer tot lluitant contra els seus propis pensaments. Estava desemparat, totalment a les seves mans, sabent que podia llegir el que passava per la seva ment.
Li va demanar que es girés. Era conscient de la seva excitació, dels esforços que estava fent per no perdre el control. Però les mans destres, avui tan èlfiques i malèfiques, van recórrer el seu pit, poc a poc... Una llengua humida i lleugera va començar a jugar amb un mugró i després l’altre, amb molta precisió; només uns segons que li van eriçar tot el cos.
Ja no era persona, ja no recordava què era. La boca, els llavis, la llengua... Van seguir fent camí, mai amb pressa, pujant i baixant, mossegant i llepant, rellepant i mossegant, avall més avall, sempre baixant... Sentia el desig d'esclatar, de deixar-se anar; havia descobert quin seria el destí final i no sabia si podria aguantar.
Li estava agradat molt, massa, hauria suplicat “prou”. Si ho tornava a tastar no estava convençut de poder oblidar. Si pensava, callava, i callant els llavis carnosos treballaven amb llibertat i la llengua el feia esclau del seu propi plaer.
Precisament allò era el que més li agradava. Res el posava tant a cent i realment en sabia, ho sabia fer molt bé; mmmmmmmmmmmmmmmh, que bo, molt bo.... Pujar, baixar, llepar; baixar, pujar, llepar. I sense poder-la mirar.
Un dit traïdor s’escapà cap a darrera. Ara ja estava perdut del tot. Era precisament per això que s’havia esforçat tant en esquivar i evitar aquest moment. Li estava agradant massa com per viure esperant una repetició, com per viure amb l’incertesa de no saber quan tornaria a sentir tanta excitació.
Res li feia tanta por com ser pressa d’aquella sensació tan plaent i que no podia controlar. Si no era qui conduïa la situació, es sentia exposat a enfrontar la veritat: era la millor dona amb qui havia estat però era la dona amb qui no podia estar.
I ell no la volia desitjar, no la volia estimar, no es volia deixar atrapar pel seu encís, pel seu encant.
***************************
Ho va fer tant bé com va saber, estava especialment inspirada. Tot al seu favor, la lluna, els astres, la màgia de les olors i els colors. Havia esperat molt. S’havia preparat a consciència sabent que seria la única ocasió i, de fet, només hi hauria aquesta si a ell no el movia el cor. Era per ensenyar-li, per demostrar-li, que no es pot reprimir una sensació ni evitar la seva acció. Autoncontrol és ser capaç de gaudir-ne.
I donar l’esquena senyal de por.
Sense haver-lo tingut l’havia fet seu, per sempre. Doncs ella era capaç de ser al seu pensament i viatjar al seu interior, no calia que li digués res. Sabia perfectament que mai deixaria de tenir-li por. I un home que li té por mai és prou home per fer-la sentir millor.
Que fàcil hauria estat un tracte negociador. Tenir un àngel protector...
Que fàcil era jugar a ser com ell: un dimoni seductor...
Tu tens banyes; jo agulló.
dilluns, 3 d’agost del 2009
Agost 99 / 09
[10 anys i es repeteix... mateix sentiment, diferent persona]
A vegades t’adones que els teus sentiments estan fora de temps
i descobreixes que estimes quan ja no hi pots fer res.
Trista i estranya de no tenir-ho tot
tampoc puc queixar-me de no tenir gens.
L’amistat és una raó de pes
i si gaudeixo de la teva no vull ni necessito res més.
Les paraules no em serveixen per a transmetre’t aquests sentiments;
en silenci sempre et crido perquè sé que així no em sents...
De JF99 a DS09
diumenge, 2 d’agost del 2009
Si vols venir [GLAUCS]
Parla'm a l'orella i digue'm què ens està passant
Digue'm que la vida és maca i que no t'he fet mal
Parla'm a l'orella i digue'm a què estem jugant
Digue'm que m'odies tan que mai em faràs mal.
Vull entendre-ho tot i sentir-me bé per últim cop
Parla'm a l'orella, i parla'm que s'està fent tard.
Poden passar els anys, però jo sé que tot segueix igual
Veig que ha plogut molt, però la pluja no ens ha mullat prou.
Sé que em vols parlar, des d'aquí t'estic sentint plorar
Vull sentir-te amb mi, però els teus déus ens estan separant.
T'esperaré, si vols
Allà on ningú no pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
T'esperaré, si vols
Allà on ningú no pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
Parla'm a l'orella i digue'm que no vols patir
Digue'm que no estàs cansada i que no et vols morir
Parla'm a l'orella i digue'm que vols fugir amb mi
Digue'm que m'estimes tan que mai em faràs mal.
Vull que obris la porta i recordis que no sóc dolent
Parla'm a l'orella, i parla'm que no em senti sol.
T'esperaré, si vols
Allà on ningú pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
T'esperaré, si vols
Segur que trobarem un lloc per estar sols
Si vols venir.
T'esperaré si vols venir
Tan lluny d'aquí, molt lluny d'aquí
On ningú pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir, venir.
T'esperaré molt lluny d'aquí
Tocant el cel, tocant el cel.
On tots els núvols ens amaguin del destí
Si creus amb mi, amb mi.
T'esperaré si vols venir…
(J. Bardagí – Ll. Alsina - A.Rexach)
Digue'm que la vida és maca i que no t'he fet mal
Parla'm a l'orella i digue'm a què estem jugant
Digue'm que m'odies tan que mai em faràs mal.
Vull entendre-ho tot i sentir-me bé per últim cop
Parla'm a l'orella, i parla'm que s'està fent tard.
Poden passar els anys, però jo sé que tot segueix igual
Veig que ha plogut molt, però la pluja no ens ha mullat prou.
Sé que em vols parlar, des d'aquí t'estic sentint plorar
Vull sentir-te amb mi, però els teus déus ens estan separant.
T'esperaré, si vols
Allà on ningú no pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
T'esperaré, si vols
Allà on ningú no pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
Parla'm a l'orella i digue'm que no vols patir
Digue'm que no estàs cansada i que no et vols morir
Parla'm a l'orella i digue'm que vols fugir amb mi
Digue'm que m'estimes tan que mai em faràs mal.
Vull que obris la porta i recordis que no sóc dolent
Parla'm a l'orella, i parla'm que no em senti sol.
T'esperaré, si vols
Allà on ningú pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
T'esperaré, si vols
Segur que trobarem un lloc per estar sols
Si vols venir.
T'esperaré si vols venir
Tan lluny d'aquí, molt lluny d'aquí
On ningú pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir, venir.
T'esperaré molt lluny d'aquí
Tocant el cel, tocant el cel.
On tots els núvols ens amaguin del destí
Si creus amb mi, amb mi.
T'esperaré si vols venir…
(J. Bardagí – Ll. Alsina - A.Rexach)
divendres, 31 de juliol del 2009
T'esperaré, si vols....
Ara només poden passar dues coses si segueixo estirant la goma:
que t'apropi de nou a mi, com abans que tot s'enfonsés
o que es trenqui i t'allunyi del tot, per sempre més.
He decidit que no estiraré, deixo la goma penjant,
i que el temps em doni la raó o em faci veure que m'estava equivocant.
Havia prés la decisió i l'he anat postergant.
Aquesta vegada, amb tot el que sé, amb tot el que he après,
veig que ja no té sentit cansar-me d'anar estirant i estirant...
Tinc molts motius per agraïr-te cada instant,
però també en necessito de nous per anar-me alimentant.
He arribat a un punt que ja no sé què pensar,
per tant, cansada i confosa,
prefereixo deixar d'esperar...
Em poso en marxa,
coneixes el meu camí,
saps com arribar fins aquí.
que t'apropi de nou a mi, com abans que tot s'enfonsés
o que es trenqui i t'allunyi del tot, per sempre més.
He decidit que no estiraré, deixo la goma penjant,
i que el temps em doni la raó o em faci veure que m'estava equivocant.
Havia prés la decisió i l'he anat postergant.
Aquesta vegada, amb tot el que sé, amb tot el que he après,
veig que ja no té sentit cansar-me d'anar estirant i estirant...
Tinc molts motius per agraïr-te cada instant,
però també en necessito de nous per anar-me alimentant.
He arribat a un punt que ja no sé què pensar,
per tant, cansada i confosa,
prefereixo deixar d'esperar...
Em poso en marxa,
coneixes el meu camí,
saps com arribar fins aquí.
T'esperaré, si vols
Allà on ningú pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
T'esperaré, si vols
Segur que trobarem un lloc per estar sols
Si vols venir.
Vull sentir-te amb mi, però els teus déus ens estan separant.
Allà on ningú pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
T'esperaré, si vols
Segur que trobarem un lloc per estar sols
Si vols venir.
Vull sentir-te amb mi, però els teus déus ens estan separant.
[Glaucs - Si vols venir]
dimecres, 29 de juliol del 2009
Collita final
T’he estat seguint, buscant-te, durant segles, masses anys .... I ara que per fi t’he tingut al davant, que t’he trobat, no sé què dir ni què fer. Crec que per ser feliç en tinc prou amb el simple fet d’haver-te reconegut, encara que tu ja no et recordis de mi, de qui vam ser, del nostre passat, sempre junts però separats...
Potser millor que sigui així. Qui sap, potser ja és hora, potser ha arribat el moment de deixar de patir per una obsessió que ens ha fet immortals i que ara, en aquesta vida, arriba al final. No sé si ho entens, si també ho sents o si només ho sap una part de tu que està adormida fins que desperta quan experimentes el sentiment, la sensació de saber-me lluny però notar-me tan real... quan et sembla que sóc una part de tu, un mirall.
Ja no et culpo ni t’acuso, tens dret a no voler ni poder recordar. Estic satisfeta amb poder-te cuidar, que em cuidis, que ens deixem cuidar... T'allibero per pròpia voluntat.
Junts però separats, diga’m que mai m’oblidaràs;
Estic lluny però et puc sentir, queda’t per sempre amb mi.
Estic lluny però et puc sentir, queda’t per sempre amb mi.
Només per repetir aquell moment en el que el temps no s’atura però és un instant d'eternitat durant el qual tot es multiplica, es fa més intens, més celestial .... És quan realment ens tornem a trobar.
dimarts, 28 de juliol del 2009
Fantàstica i màgica.
Em vas dir que era fantàstica.
Em vaig creure que era fantàstica.
Ara sé que sóc i sempre seré fantàstica.
Em vas dir que era màgica.
Em vaig creure que era màgica.
Ara sé que sóc i sempre seré màgica.
Em vas dir que era algú especial.
Em vaig creure que era algú especial.
Ara sé que sóc i sempre seré algú especial.
Em vas dir que era un coi de bruixa.
Em vaig creure que era un coi de bruixa.
Ara sé que sóc i sempre seré un coi de bruixa...
Em vaig creure que era fantàstica.
Ara sé que sóc i sempre seré fantàstica.
Em vas dir que era màgica.
Em vaig creure que era màgica.
Ara sé que sóc i sempre seré màgica.
Em vas dir que era algú especial.
Em vaig creure que era algú especial.
Ara sé que sóc i sempre seré algú especial.
Em vas dir que era un coi de bruixa.
Em vaig creure que era un coi de bruixa.
Ara sé que sóc i sempre seré un coi de bruixa...
dilluns, 20 de juliol del 2009
Horror pelut!
Segur que n'has vist alguna vegada. Són silencioses, no criden l'atenció fins que les veus moure's amb aquella rapidesa, impulsades per l'aire.... Sovint apareixen del no res, són aterridores, t'ataquen per sorpresa, sense opció a defensar-te.
N'hi ha per tot arreu i més encara si tens animals peluts voltant per casa... Acostumen a amagar-se sota el llit o resten acomulades en un racó, en una cantonda, fins que arribes amb l'arma més mortífera i letal: l'aspiradora!! És l'únic que pot acabar amb elles definitivament, doncs l'escombra les propaga amb més horror encara.
Vigila, perquè no fan soroll però el seu atac en massa és horrible. Són lleugeres com plomes i quietes passen desaparcebudes quan troben un bon lloc. Ves amb molt de compte, mai saps on la trobaràs, és la terrible BOLA DE PÉL!!
N'hi ha per tot arreu i més encara si tens animals peluts voltant per casa... Acostumen a amagar-se sota el llit o resten acomulades en un racó, en una cantonda, fins que arribes amb l'arma més mortífera i letal: l'aspiradora!! És l'únic que pot acabar amb elles definitivament, doncs l'escombra les propaga amb més horror encara.
Vigila, perquè no fan soroll però el seu atac en massa és horrible. Són lleugeres com plomes i quietes passen desaparcebudes quan troben un bon lloc. Ves amb molt de compte, mai saps on la trobaràs, és la terrible BOLA DE PÉL!!
divendres, 17 de juliol del 2009
Tardes d'estiu
Tardes d'estiu, que llargues se'm fan.
Eternes i massa sovint solitàries...
És quan més t'enyoro,
quan més trobo a faltar la teva presència,
quan més desitjaria que fossis aquí, amb mi,
al meu costat, junts...
Aleshores el temps s'acceleraria de forma misteriosa
i al només arribar seria l'hora del comiat.
Tardes d'estiu,
el meu pensament demana distreure's
per no trobar-te tant a faltar,
per deixar de pensar en tu
i no recordar....
Tardes d'estiu, ni la migdiada em salva
sé que et podria somniar
i al despertar-me seria més dura la realitat.
Tardes d'estiu, què fer-ne d'elles?
Quin desig els puc demanar
que em puguin otorgar?
Veure't, abraçar-te;
olorar-te, besar-te;
acariciar-te i no parar.
Eternes i massa sovint solitàries...
És quan més t'enyoro,
quan més trobo a faltar la teva presència,
quan més desitjaria que fossis aquí, amb mi,
al meu costat, junts...
Aleshores el temps s'acceleraria de forma misteriosa
i al només arribar seria l'hora del comiat.
Tardes d'estiu,
el meu pensament demana distreure's
per no trobar-te tant a faltar,
per deixar de pensar en tu
i no recordar....
Tardes d'estiu, ni la migdiada em salva
sé que et podria somniar
i al despertar-me seria més dura la realitat.
Tardes d'estiu, què fer-ne d'elles?
Quin desig els puc demanar
que em puguin otorgar?
Veure't, abraçar-te;
olorar-te, besar-te;
acariciar-te i no parar.
dilluns, 13 de juliol del 2009
[Converses] De Pamplona a Mont-rodon..........
No intentis negar-ho, saps que no em pots enganyar, sé que t’agrada.
Sí, no posis aquesta cara de sorpresa, qualsevol prou observador ho pot notar. Suposo que et preocupa pensar que, precisament ell, ho hagi pogut notar. Tampoc cal amoïnar-s’hi, amb tants quilòmetres pel mig no té sentit dedicar-li tantes atencions ni preocupar-se.
Oh, sí, ja sé que per poc que puguis t’encanta estar al seu costat i no és perquè l’estimis ni res de tot això, però quan esteu junts et sents molt a gust, no t’arrencarien de prop seu... I veient-vos tan poc tots els segons compten, veritat?
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::- :::::::::::::::::::::::::::::::::
Tranquil, t’ho dic jo, sé que no busca res. Simplement li agrades, però sense cap intenció sexual, vull dir que no intentarà seduir-te ni aconseguir res de tu; només gaudir de la teva companyia, de l'agradable sensació que sent estant al teu costat.
Li costa entendre el perquè d'aquest sentiment, com a mínim sap que no és amor però és incapaç de posar-li un nom. Li passarà, ja ho saps. Són uns quants dies i desprès “puf”, tot es desinfla, tot es fon....
Com una ventada que apaga una flama, si no l'encens queda oblidada.
Sí, no posis aquesta cara de sorpresa, qualsevol prou observador ho pot notar. Suposo que et preocupa pensar que, precisament ell, ho hagi pogut notar. Tampoc cal amoïnar-s’hi, amb tants quilòmetres pel mig no té sentit dedicar-li tantes atencions ni preocupar-se.
Oh, sí, ja sé que per poc que puguis t’encanta estar al seu costat i no és perquè l’estimis ni res de tot això, però quan esteu junts et sents molt a gust, no t’arrencarien de prop seu... I veient-vos tan poc tots els segons compten, veritat?
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::- :::::::::::::::::::::::::::::::::
Tranquil, t’ho dic jo, sé que no busca res. Simplement li agrades, però sense cap intenció sexual, vull dir que no intentarà seduir-te ni aconseguir res de tu; només gaudir de la teva companyia, de l'agradable sensació que sent estant al teu costat.
Li costa entendre el perquè d'aquest sentiment, com a mínim sap que no és amor però és incapaç de posar-li un nom. Li passarà, ja ho saps. Són uns quants dies i desprès “puf”, tot es desinfla, tot es fon....
Com una ventada que apaga una flama, si no l'encens queda oblidada.
divendres, 10 de juliol del 2009
Mil raons
El sol, el cel,
el verd, el blau, mil colors, mil olors...
La gent, els camins,
les plantes, els animals.
l'aigua, les flors....
el verd, el blau, mil colors, mil olors...
La gent, els camins,
les plantes, els animals.
l'aigua, les flors....
Botes i bastons, motxilla completa, càmera i a caminar!!
Mil raons per no deixar de somriure, per no deixar de somniar...
dissabte, 4 de juliol del 2009
T'envejo!!
T'envejo quan ets capaç de convertir el teu cor en un gèlid batec,
ignorant tota emoció, desplaçant tot sentiment.
Ensenya'm a ser així, a saber oblidar a la gent,
a trepitjar qualsevol altre interès...
Com t'ho fas? Què sents?
Com pots ser tan fred i a l'hora tan intens?
Com pots esborrar emocions i sentiments?
Realment ets molt bo; serà secret de professió?
ignorant tota emoció, desplaçant tot sentiment.
Ensenya'm a ser així, a saber oblidar a la gent,
a trepitjar qualsevol altre interès...
Com t'ho fas? Què sents?
Com pots ser tan fred i a l'hora tan intens?
Com pots esborrar emocions i sentiments?
Realment ets molt bo; serà secret de professió?
dimarts, 30 de juny del 2009
APAGA AQUESTS ULLS MEUS...
Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.
Rainer Maria Rilke
(Praga, 1875 – Val-Mont, Vaud, 1926)
diumenge, 28 de juny del 2009
E-Manifest
Rebobino.
Lobotomia emocional.
Amnèsia sentimental.
Reinicio el sistema,
elimino virus letals.
Recordo què he fet i què m'he promès.
Recupero la meva identitat, la meva força.
Deixo espasa i armadura,
no cal protegir ni defensar.
Sóc forta, coneixo el meu poder.
Només m'he de llençar,
amb seny, sense por, confiant.
He decidit, per fi, fer el primer gran salt.
Lobotomia emocional.
Amnèsia sentimental.
Reinicio el sistema,
elimino virus letals.
Recordo què he fet i què m'he promès.
Recupero la meva identitat, la meva força.
Deixo espasa i armadura,
no cal protegir ni defensar.
Sóc forta, coneixo el meu poder.
Només m'he de llençar,
amb seny, sense por, confiant.
He decidit, per fi, fer el primer gran salt.
divendres, 26 de juny del 2009
Invocant la musa perduda
La meva musa m’ha abandonat,
s’ha desinflat com un globus.
S’ha enlairat molt, molt amunt,
deixant un fum de tristesa.
El meu cor s’esquerda...
l'enyorança m'ofega.
Tant amor perdut
em crema.
s’ha desinflat com un globus.
S’ha enlairat molt, molt amunt,
deixant un fum de tristesa.
El meu cor s’esquerda...
l'enyorança m'ofega.
Tant amor perdut
em crema.
I en escriure aquestes línies, per art de màgia i misteri, la musa tornà...
dimecres, 17 de juny del 2009
Sóc...
Hi ha una barreja tan gran que el millor seria acabar vomitant. Així doncs, amb el vostre permís, deixaré anar una "vomitada" reflexiva....
Només demano sinceritat, valor i humiltat... equilibri mesurat.
I si mai he ferit a algú aquesta no era ni de lluny la meva intenció!! Abans de fer mal em retiro...
Gràcies per tot i per res.
- Sóc una persona que necessita confiar i creure en la gent del seu entorn, en la gent que estima i aprecia.
- Sóc una persona a qui no li agrada la mentinda, ni fingir, ni amagar-se de res ni de ningú, i menys quan sap que no està fent res mal fet!!
- Sóc una persona que s'acontenta amb poc però a la vegada demana que aquest "poc" sigui noble i pur, autèntic i fort.
- Sóc una persona que s'entrega en cor i ànima, que a vegades dóna més del que hauria de donar...
- Sóc una persona massa sensible com per formar part de cap joc, fantasia i/o caprici.
- Sóc una persona amb tendència a l'amor lliure (i dic amor, el sexe carnal és un tema a part).
- Sóc una persona que estima i creu en totes les criatures de la natura, la font més gran de màgia i coneixament.
- Sóc una persona que accepta el seu destí de "estrany entre estranys".
- Sóc una persona que sempre ha notat un buit en la seva ànima i ara està disposada a omplir-lo de somriures, carícies, abraçades i rialles. Intentant no dependre de res ni ningú, un gran repte!!
- Sóc una persona que necessita compartir amb altres persones tot allò que no es paga amb diners.
- Sóc una persona conscient, si més no sempre ho intento ser.
- Sóc una persona que no vol deixar de confiar ni creure, malgrat tot.
- Sóc una persona que ha començat un viatge ple d'entrebancs, proves, recompenses, nous rostres i amics amb qui fer camí.
- Sóc una persona que no es pot aturar... que no pot deixar de sentir; massa transparent a estones, massa obscura en certs moments.
Només demano sinceritat, valor i humiltat... equilibri mesurat.
I si mai he ferit a algú aquesta no era ni de lluny la meva intenció!! Abans de fer mal em retiro...
Gràcies per tot i per res.
Entre sorra fina
Recollint petxines entre sorra fina vaig trobar un recipient amb un missatge en el seu interior.
Aprèn i cultiva l'art de la discreció. Sigues humil i respectuós amb tu mateix i els qui t'envolten. Recorda que la discreció és la reserva en les paraules i les accions del qui ni fa ni diu més del que convé fer o dir en aquell moment
Després de copiar el missatge, el vaig tornar al seu recipient amb tota la meva devoció i gratitud. Vaig deixar que les onades se l’emportessin altre cop mar enllà amb l’esperança i la fe que tots els éssers humans com jo, tard o d’hora, aprenguessin i posessin en pràctica la mateixa lliçó.
Des d’aquell dia i per sempre més, Discreció, Humilitat i Respecte acompanyen les meves accions. Perdó en el cor i Puresa en el pensament.
Aprèn i cultiva l'art de la discreció. Sigues humil i respectuós amb tu mateix i els qui t'envolten. Recorda que la discreció és la reserva en les paraules i les accions del qui ni fa ni diu més del que convé fer o dir en aquell moment
Després de copiar el missatge, el vaig tornar al seu recipient amb tota la meva devoció i gratitud. Vaig deixar que les onades se l’emportessin altre cop mar enllà amb l’esperança i la fe que tots els éssers humans com jo, tard o d’hora, aprenguessin i posessin en pràctica la mateixa lliçó.
Des d’aquell dia i per sempre més, Discreció, Humilitat i Respecte acompanyen les meves accions. Perdó en el cor i Puresa en el pensament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)