divendres, 31 de juliol del 2009

T'esperaré, si vols....

Ara només poden passar dues coses si segueixo estirant la goma:
que t'apropi de nou a mi, com abans que tot s'enfonsés
o que es trenqui i t'allunyi del tot, per sempre més.

He decidit que no estiraré, deixo la goma penjant,
i que el temps em doni la raó o em faci veure que m'estava equivocant.

Havia prés la decisió i l'he anat postergant.
Aquesta vegada, amb tot el que sé, amb tot el que he après,
veig que ja no té sentit cansar-me d'anar estirant i estirant...

Tinc molts motius per agraïr-te cada instant,
però també en necessito de nous per anar-me alimentant.

He arribat a un punt que ja no sé què pensar,
per tant, cansada i confosa,
prefereixo deixar d'esperar...

Em poso en marxa,
coneixes el meu camí,
saps com arribar fins aquí.

T'esperaré, si vols
Allà on ningú pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
T'esperaré, si vols
Segur que trobarem un lloc per estar sols
Si vols venir.

Vull sentir-te amb mi, però els teus déus ens estan separant.

[Glaucs - Si vols venir]

1 comentari:

  1. Molt maco. Els Deus poden ser propicis, pero també saben els que ens convé, en base a les experiencies de cadascu.

    ResponElimina