dilluns, 26 de setembre del 2011

Breu infinit (Experimental 2)

Una mà resseguia la cara interna de les cuixes,
apropant-se lentament al sexe ja humit,
disposada a jugar-hi fins a caure rendits.

Una altra mà es distreia acaronant un mugró,
embolcallant-lo entre els dits.

Una boca generosa donava calor al pit abandonat,
abraçant amb llengua juganera un altre mugró
 que s’alçava dur i insolent.

Tots els llavis eren besats amb delit i famolenca follia.
Carn rebregada, pell suada.

El seu cos s’havia convertit en temple del plaer,
acollint l’orgasme com a ofrena d’aquelles ànimes calentes
en que s’estaven convertint...

3 comentaris:

  1. Mmm, molt interessant això dels teus micro-relats experimentals. És molt de l'estil de "Percepció" que vas escriure fa un temps. M'agrada la teva capacitat lírica. En aquest cas jo diria que està més a prop de la poesia que de la narració, perquè més que relatar una història amb argument el que fa és descriure sensacions.

    Et felicito. Ja sabia jo que les muses no trigarien. Sempre acaben tornant, però, com digué algú (no recordo qui): "quan les muses arribin que t'agafin treballant", o sigui que sobretot el que hem de fer els qui volem dedicar-nos a això és dedicar-li temps, que les inspiracions van arribant per si soles quan tenim el cervell sintonitzat en l'ona adequada.

    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  2. Gràcies per llegir i sobretot per comentar!! Sí, de tan en tan em reconcilio amb la "poesia descriptiva sensorial"... Em va venir al cap ahir la nit, just entrar al llit (per variar!!) Però no és l'únic que vaig escriure ahir...

    Temps, l'Antropologia i la Geografia me'n roben molt, m'hauré d'organtizar millor (potser llevar-me ben d'hora com algú que conec, hehe!!)

    ResponElimina